Des de la meva limitació
de coneixements i amb ganes d’aprendre dels millors, vull compartir una sèrie
de reflexions en base el que penso, sento i he viscut sobre la relació
Catalunya i Espanya que és d’una gran complexitat.
Perquè vull la independència o interdependència de
Catalunya envers a Espanya?
Algunes raons són les
següents:
- -
A
nivell biològic i matemàtic. La
història de la matemàtica diu que els estats imperialistes tenen una durada de
550 anys. Per tant Espanya desapareix com a tal al voltant del 2029. Llavors
pot haver una configuració d’estats confederals amb sobirania dels pobles
ibèrics.
- - A nivell material i econòmic.
o
Catalunya ha
patit un espoli fiscal des de fa anys.
- -
A nivell
simbòlic o emocional.
o
Catalunya no
ha pogut representar la seva bandera catalana en esdeveniments esportius com un
Jocs Olímpics.
- -
A nivell
social.
o
Catalunya ha
estat maltractada, calumniada, explotada des dels diferents governs d’Espanya.
- -
A nivell
conceptual.
o
Catalunya
necessita poder tenir llibertat en crear lleis que estableixin normes de
conducta en diferents àmbits (sigui polític, econòmic, cultural, social, etc.)
amb certa dependència i igual tracte amb la resta dels estats membres de la
Unió Europea.
- -
A nivell espiritual
o conceptual.
o
Catalunya és
una nació (té una llengua, unes costums o lleis, un territori, una història,
una cultura diferenciadora de la resta de pobles i que ens fa únics amb les nostres
virtuts i defectes, tot i que com és lògic poguem i de fet compartim normes i
valors de convivència). Per tant en aquest sentit, la nostra aspiració d’una
major llibertat és legítima.
Algunes reflexions sobre el camí cap a l’1 d’Octubre
i els seus resultats.
- -
Respecte el
govern espanyol suspèn en:
o
No saber
escoltar, negociar una petició legitima de Catalunya de millorar la seva
relació amb Espanya des de fa molts anys.
o
No respectar
un Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya que reconeixia Catalunya com a
nació i un millor tracte.
o
No respectar o
invalidar o no reconèixer un procés participatiu (9 N) en què es demanava als
ciutadans el futur de Catalunya, valorant diferents opcions i sense que fos
vinculant.
o
No saber
deixar que la gent votés amb tranquil·litat un referèndum pel futur de
Catalunya, amb ordres judicials que vulneren els drets humans, detencions a
gent del govern català, fent mal i atermorir a la gent per prohibir que se
celebrés l’acte, en definitiva fer acte de la força en lloc de la paraula.
- -
Respecte el
govern i la societat catalana.
o
La societat
civil a càrrec d’uns ideòlegs creen l’ANC amb l’objectiu de donar resposta el
maltracte que rep Catalunya d’Espanya d’aconseguir la independència de
Catalunya i de recuperar la dignitat com a nació. S’hi suma Omnium Cultural en
el moviment reivindicatiu que es tradueix en manifestacions sobre el dret a
decidir el juliol del 2010 i les successives manifestacions, concentracions, v,
cadenes o via catalana dels diferents 11 de setembre. Des del meu punt de
vista, aquest moviment té virtuts i algun defecte.
§ Es capaç d’unir i reunir a la gent a favor al dret
a decidir, a ser escoltat, per tenir un millor tracte, a contribuir a reformar
i millorar la democràcia de manera cívica, pacífica i democràtica.
§ Creix el sentiment català, la seva dignitat, amor
propi per la seva música, la seva llengua, els seus castells, el seu
voluntariat, les seves costums i cultura per millorar la nostra nació en
diferents àmbits .
§ Com aspecte negatiu. Fan créixer a la vegada el
sentiment de “català emprenyat”. Amb algunes de les manifestacions del 11 de
setembre, vaig observar molt bona voluntat i actitud pacífic dels manifestants
(en els quals m’incloc) però que algun dels discursos (contingut i forma) dels
dirigents d’entitats organitzadores destil·lava rebuig, ressentimet envers l’estat
espanyol.
o
El govern
català (la Generalitat) ha promogut i promou amb lleis i política la defensa
dels interessos econòmics, culturals, educatius i d’altra mena per promoure el
benestar social de Catalunya amb les limitacions que comporta dependre d’un
Estat intervencionista com l’estat espanyol.
o
Que el govern
català faci el que digui la gent, és a dir, anar a remolc de l’ANC, em sembla
una mica infantil. Una cosa és ser empàtic, i compartir l’objectiu i un altra cosa
és compartir les presses o en la forma de fer les coses.
o
Que el govern
català aprovi una llei de referèndum i llei de transitorietat política sense un
acord majoritari en el parlament de Catalunya. 72 vots a favor, 11 abstencions
i cap vot de Cs, PP i PSC perquè varen sortir de l’hemicicle en forma de
protesta evidencia:
§ Una manca de paciència.
§ Una certa contradicció, perquè la llei de la
transitorietat política advoca que cal negociar i arribar a acords amb l’estat
espanyol perquè ens delegui les competències que tenen o perquè ens posem d’acord amb
alguns aspectes, i per un altra costat hi estem enfrontats.
- -
La celebració
del referèndum no ha estat ilegal des del punt de vista de la legalitat o
constitució espanyola.
- -
La celebració
del referèndum ha estat legal des del punt de vista de la legalitat catalana.
- -
S’ha produït
un xoc de trens. S’ha pogut fer el referèndum i ha guanyat el SI amb una àmplia
majoria, però sense pau i tranquil·litat. Era lògic i previsible. Quan dos
enemics es barallen, si un no cedeix, s’acaben fent mal. Hi ha ferides obertes
que caldrà curar.
- -
El govern
català no ha estat del tot estrategic. Podia haver esperat un temps per fer un
referèndum, quan per exemple Podem estigués en el govern o bé tenir una aliança
europea que ens permetés fer-ho amb total garanties de bon funcionament. Per
aconseguir un objectiu estratègic, cal tenir la capacitat de fer una cosa, voler
fer-ho i poder fer-ho. El tercer element és el que ens ha fallat una mica, hem
lluitat contra un estat poderós (tenen les armes, els diners i les lleis) i hem
quedat ferits.
-
- Que ningú
estigui content el dia 2 d’Octubre és que tenim un problema. Certament estic
del costat dels catalans, però és molt fàcil culpar el govern espanyol i no fer
autocrítica. Crec que tots hem pecat en major o menor mesura d’inflexibilitat,
orgull, tossudoria, manca d’empatia i paciència. Lògicament l’estat espanyol ha
pecat d’una agressivitat que han quedat retractats a Europa.
Que és important fer com a catalans a partir del 1
d’Octubre.
- -
Ser humils.
Que les parts enfrontades vegin la realitat, les conseqüències de les decisions
i que continuar amb els mateixos pensaments comporta més problemes. Cal deixar
de banda l’orgull i reconèixer els propis errors i també encerts.
- -
Saber
perdonar. Les ferides estan molt obertes i caldrà temps per cicatritzar, però
perdonar que no vol dir renunciar a uns ideals, és un acte que els catalans és
bo que fem davant els atacs que hem rebut del govern espanyol perquè ens
allibera. Això costarà perquè cal allunyar-se del paradigma del català
emprenyat encara que pacífic en les manifestacions, i acostar-nos en el
paradigma del català redemptor.
-
- Ser empàtics.
Millor que no matem a l’enemic (ens ha ajudat a crear, forjar el sentiment català),
cal escoltar-lo, convèncer-lo i enamorar-lo que una Catalunya lliure pot ser
molt més cooperativa i útil amb la resta de pobles espanyols.
- -
Ser pacients.
Les presses no condueixen a bon port. Si ens falta més temps per aconseguir els
objectius, caldrà saber esperar sense immobilisme i anar avançant per fer
créixer el poder, la consideració i aliances necessàries.
- -
Crear una millor
consciència dins d’entitats col·lectives com l’ANC que es caracteritzi no
solsament en defensar la dignitat com a poble sinó també la fraternitat entre
pobles.
- -
A nivell
individual, abandonar els ressentiments, sentiments de rebuig, venjança, odi
que poguem experimentar i respondre davant la injustícia, amb més justícia, davant
l’odi o rebuig, amb més amor i perdó. Costa molt, però és el més important per
canviar l’estat vibracional emocional individual i col·lectiu i tenir capacitat
de convenciment i transformació a una millor realitat.
-
- Superar
determinats tipus d’independentisme.
o
L’instintiu
emocional. Que es base en termes de comoditat i rebuig.
o
L’intel·lectual.
Que es base en termes de distincions i separacions.
- -
Identificar-se
amb un independentisme més evolucionat.
o
El fraternal.
Que es base en la saviesa i generositat.
- -
En termes de
traducció pragmàtica, no faria una DUI perquè seria fer el contrari del que he
estat comentant. M’esperaria, faria unes elecciones l’any vinent, i obriria una
mesa de negociació amb l’estat espanyol i un aliat o mediador internacional amb
la següent actitud i objectius:
o
Amb l’actitud
de confiança, amb empatia, paciència i esperança.
o
Amb l’objectiu
d’assolir la sobirania a través d’un referèndum pactat, negociat i emparat per
les institucions europees respectant la veu del poble o el dret de l’autodeterminació.
o
Pactar la transicisió
política cap a un Estat Republicà Català si així ho decideix la majoria.
-
- Respectar
determinades lleis que transmeten autors de la filosofia perenne.
o
“Tant
important és l’objectiu com la forma com ho aconseguim”. Encara que aconseguim
la independència, no serem més feliços sinó hem treballat els valors de l’empatia
i la confiança perquè aleshores en el moment de formar un govern català també
hi haurà diferències (l’ideologia de la CUP té poc a veure amb el PdCat) i si
no aprenem a gestionar els conflictes, tornarem a tenir problemes.
o
“Allò que et passa
en l’exterior és un reflex de l’interior” “Tots sóm un” “Tot allò que facis en
els altres, tu fas a tu”. Per tant els problemes que tenim els catalans no són solsament
de fora, sinó també de dins, si els sabem gestionar internament per una qüestió
d’afinitat, l’exterior s’anirà resolent.
o
“Catalunya
només se salvarà si ajuda als altres”. Catalunya en el fons es caracteritza per
ser solidària i altruista, i per tant cal vendre com es pot ajudar als pobles
de l’estat espanyol des del respecte i la igualitat i no des de la imposició i
submissió. Si es ven que una Catalunya independent pot ajudar als pobles
espanyols a desenvolupar-se, aleshores les percepcions en contra nostra s’aniran
transformant per bé. Que hi hagi hagut manifestacions o concentracions a Madrid
i altres poblacions espanyoles a favor del dret a decidir dels catalans, vol
dir que hi ha elements positius amb el que estem fent. Cal profundir i
millorar.
El dia 1 d’octubre abans
d’exercir el meu dret a votar, vaig anar a missa a Santa Cristina d’Aro. El
capellà ens va dir que cal fer l’esforç de pensar com pensaria Ell (el Creador)
i aleshores podrem fer reajustaments, de manera com a resultat podem pensar,
sentir i actuar millor. Jesús que tenia un elevat nivell de consciència i
unitat i deia “estima els altres com a tu mateix” “perdona’ls per què no saben
el que fan”. Si ho reflexionem i fem més cas, podrem superar obstacles i proves
que vindran en els propers mesos. Per a mi és un desafiament, que val la pena
assumir.
Salut i pau!
Gerard